ALGA Revista de Literatura
nº88-89 - primavera 2023
40 aniversario / 1983-2023




Dirección:
  • Goya Gutiérrez

    Edición:
  • Grupo de Poesía ALGA

    Responsables de la edición del presente número:
  • Enric Velo
  • Lucía León
  • Goya Gutiérrez

    Maquetación, composición y diseño web:
  • Enric Velo


    • Portada:
      Iglesia de los Franciscanos (Lucerna, Suiza)
      de Enric Velo


    Sumario
    http://revistaliterariaalga.com/

    Poesía

    JOSEP PALAU I FABRE

    JOSEP PALAU I FABRE (Barcelona, 1917-2008) és una de les grans personalitats de la literatura catalana del s. XX. És conegut fonamentalment com a poeta: el seu llibre Poemes de l'Alquimista és sens dubte una de les més altes fites de la poesia catalana contemporània; però és també dramaturg, contista i assagista. També és un estudiós de la pintura, i molt especialment de l'obra de Pablo Picasso: és considerat internacionalment un dels més prestigiosos especialistes en l'obra de Pablo Picasso. Va ser guardonat, entre altres premis, amb la Creu de Sant Jordi (1989), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1999) i el Premi de la Crítica Serra d'Or d'obres completes (2006).

    En mi s'uneixen els dos sexes,
    claror d'enigma.
    El bé i el mal en mi es confonen
    i es necessiten.
    Odi i amor són els qui engendren,
    perquè s'estimen i es detesten.
    I la vida i la mort són aparences.

    Estima més, si pots.
    Odia més, si vols.
    Fes bé, fes mal;
    l'un val per l'altre.
    Fes més de bé, fes més de mal,
    fes el que vulguis, però més.
    L'excés és el que compta.
    Tot és contrari a si mateix
    ans que contrari a un altre.
    Tot neix quan mor i mor quan neix
    en aquest espectacle.
    Els sexes no es penetren,
    tampoc no se separen,
    estan units d'arrel
    per alguna altra banda.
    Què és masculí? Què és femení?
    Tot és igual i tot distint.

    Si ho endevines tot en mi
    farem un pacte.
    Mira que tendre sóc i fi
    per una banda,
    i que ferotge i angulós
    per aquesta altra.
    Qui mou la guerra entre tots dos?
    El que ens uneix i el que ens separa.
    M'estimo a mi perquè sóc jo;
    l'altre també l'estimo així.
    Joia i dolor són simulacres.
    Seny i follia demà es casen.

    Occiràs els teus pares, els fills devoraràs:
    ells et roben la força i són el teu secret.
    Seràs fill dels teus fills i els pares pariràs.
    Naixeràs aleshores, si vols, de tu mateix.

    En mi s'uneixen els dos sexes,
    claror d'enigma.
    El bé i el mal en mi es confonen
    i es necessiten.
    Odi i amor són els qui engendren
    perquè s'estimen i es detesten.
    I vida i mort són aparences.

    De La Caverna, 1952


    MUNDO ASÉPTICO

    página siguiente