PREGUNTES

Matrius donen a llum en l'aigua ardent i freda
les formes que respiren preguntes com els nens.
D'aquestes formes visc. Algunes són alegres,
les altres rou d'angúnia enmig dels oceans.

És dins d'aquestes aigües on ens trobem molts cops.
Ens passem, ens topem, negrenques i fulgents.
I ens estimem a prop, aloses, ratpenats,
per unir-nos més tard enmig del full en blanc.

MONTSEGUR

El capvespre aviat clourà el castell.
Ràpidament pugem a Montsegur
fins a la sang argilosa dels murs,
fins a ser una part més de la muntanya.
Pel cel atapeït de resistència,
els núvols corren curses damunt nostre.
També se'n van com les lluites inútils,
com tantes d'útils, siguin o no justes.
També se'n van amb el dol flamejant
en la foguera dels seus sentiments,
ferms en la forta feblesa, tot i el
cant esfondrat, el seu alè vençut.

Del llibre L'horitzó que no hi és (2010)

DAVANT D'UNA PINTURA DE TURNER

Sense Nord el vaixell és ona i vent.
Es lliga al pal major.
Dins les gotes esclaten ara els llamps,
ara el gemec de les fustes i veles.
Sobre els seus ulls, sobre la seva pell,
l'aigua dolça i salada s'aparellen.
A la cabina, els rostres esglaiats
s'han protegit del bombardeig dels trons.

Si arriba a sobreviure a la tempesta
agrairà al seu cor sol i salvatge
que hagi volgut el combat dels sentits,
l'oxigen respirat sense campana.

página siguiente