ALGA Revista de Literatura
nº95-96 - Año 2026




Dirección:
  • Goya Gutiérrez

    Edición:
  • Grupo de Poesía ALGA

    Responsables de la edición del presente número:
  • Enric Velo
  • Lucía León
  • Goya Gutiérrez

    Maquetación, composición y diseño web:
  • Enric Velo


  • Portada:
  • Tomando medidas
          Pintura de José Luis Navarro


    Sumario
    http://revistaliterariaalga.com/
  • Poesía

    JORDI CERVERA

    JORDI CERVERA NOGUÉS (Reus, 1959) Periodista. Ha publicat més de 100 títols de narrativa, assaig, infantil i juvenil. En el camp poètic n'ha publicat 25 i ha guanyat premis com el Benet Ribas Recull de Blanes, el Martí i Pol de la UAB, el Joan Llacuna d'Igualada, entre d'altres, i ha signat llibres com Pintallavis (amb pintures de Carles Amill), Como la vida misma (amb dibuixos de Jordi Sabaté Pi), Noli me tangere (amb collages de Toni Torrell), Ciutat, Menú de degustació (el primer llibre de poemes sobre els plats d'elBulli amb pròleg de Ferran Adrià), entre d'altres. Una antologia dels seus poemes la va editar la Universitat de Tartu, a Estònia en traducció de Jüri Talvet.

    LA TEVA ANATOMIA TÉ UNA DOBLE MORAL

    La teva anatomia té una doble moral,
    pot ser a la vegada d'ordre i de revolta,
    s'espesseix, es replega,
    creix, minva, s'escapoleix,
    conquesta i es deixa dominar.

    L'espasme puntual de la carn esdevé sovint la meva pàtria,
    reialme silenciós, trasbalsat, impenetrable,
    és sempre la banderola que marca la fita concreta
    mentre ens reclama atenció constant i un bri d'abaltiment.

    I al final,
                  sempre,
                  em deixo conquerir sense resistència,
                  perdent amb orgull i pràctica
        totes i cadascuna de les batalles que enceto.

    RIUS

    Rius,
    i el teu riure es barreja al moment
    amb el repicar de les tasses de cafè,
    les culleretes d'acer inoxidable
    i el regust antic d'aquell fum dens de cigarreta
    que abans ho impregnava tot,
    que ara ja ha desaparegut per sempre.

    Rius,
    i escampes una rialla submarina i total,
    el galop de mil zebres
    perdent-se sabana enllà
    com un esclat de tremolor i de pols.

    Rius,
    i t'aixeques com un globus
    d'aquells de filferro i paper de colors
    que fa anys fèiem volar
    amb un coto xop d'alcohol
    i la mirada pulcrament feliç.

    página siguiente