Poesía

ORIOL SÀBAT

ORIOL SÀBAT, (Barcelona 1967). És llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Es dedica a una gran varietat de disciplines, com el dibuix, la pintura, el gravat, la ceràmica, l'assaig i la poesia. Des del 1989 ha fet una trentena d'exposicions individuals, l'última a la Biblioteca de Catalunya. Han escrit sobre la seva obra crítics d'art i escriptors com J. Corredor-Matheos, Àlex Mitrani, Lourdes Cirlot, Josep Maria Cadena, Valentí Gómez-Oliver, etc.

POEMES FILOSÒFICS VIII Tèrbol, fosc, al fons tot es remou. T'arrenques la cara, contemples el retrat mentre la sang s'escampa pel cos. Un color desconegut et segresta un cop més i elimina la primera, la segona, la tercera persona. IX A borbolls cau el líquid amniòtic sobre misèries i pedres. Per què ets viu si has vist tot això? Et tornes a arrencar la cara i la contemples tan lluny com pots.

XI Ells estimen, caven dins el pou dels ulls cremant misteris. Senten l'alenar doblat del seu propi cos. No hi ha res més seriós. XIV Se li esborra tot. L'esguard imprecís i el pes dels llibres l'esclafen. Diminuts vasos sanguinis encara l'aguanten dret. L'ha salvat una carícia, l'ha salvat un petó. És així de senzill. XVI Em jures que clavat a la creu renegues de la creu. I jo, que també hi estic clavat, no t'acabo de creure. Però ja ho sabeu, fins que no matem la música no podrem destruir el vell món.

Pedra Amniòtica ORIOL SÀBAT

página siguiente