Poesía

CARLES RIBÓ

CARLES RIBÓ CASANOVAS. (Sorribes de La Vansa, Alt Urgell, 1963) va estudiar Filologia catalana a la UB i tota la seva vida professional s'ha dedicat a la docència. Catedràtic d'institut, ha participat en la publicació de diversos llibres de text (Castellnou Edicions). Actualment exerceix càrrecs en dues associacions culturals, El Laberint d'Ariadna i TintaStBoi. Fa anys que escriu narracions, aforismes i darrerament poemes. Amb el poemari Cendra batuda pel vent va rebre el Premi Grandalla 2021 (Anem Editors).

CALLA LA CIUTAT Calla la ciutat i alena entre les quatre parets que es vinclen damunt nostre. S'espesseix el temps, s'esquerda la paraula, una sola nota vibra sostinguda, altiva,          i cau                        esmicolada abans de tocar fons, abans que el puny del silenci travessi la carn i s'aferri als ossos que onegen al vent. Tan profund com la gana o la set, tan lleuger com la flaire de la música            o la sentor del desig, coent, aclaparador o vivificant, -tot alhora. Així et sento: llunyà i proper, avançada de la mort i preludi de vida, degoteig de dolor i plaer, memòria de la pell. CEGUESA Els ulls no em deixen veure res del que s'oculta a simple vista: La tenacitat del bosc que davalla la muntanya. L'esgarrifança dels arbres quan s'acosta l'incendi. El paisatge que ha desterrat la ciutat. La paret que emmarca el quadre. La sola gastada de les sabates. La melancolia ofegada al pòsit del cafè. La ira que repta entre la pedra i la mà. El dolor que s'hostatja entre la pell i la carn. La carícia que es descabdella entre el cuc i la seda. El desig que tremola sota el llavi. L'amor ofegat entre vísceres palpitants. L'ombra que m'acompanya, sigil·losa. La solitud que deambula enmig de la multitud. Els records, sepultats en la memòria... Els estels emmascaren la buidor de l'univers i la mort dissimula entre els tombants de la vida.

Nipotopia 20 CARMEN JUST CALPE

página siguiente