Poesía

PERE-RAMON AGUILÓ

És membre del Grup de Poesia ALGA. Vegeu: http://www.poesiaalga.org/

COM UN LLAMPEC ADORMIT I Com un llampec adormit m'ha tornat el teu nom, els teus rinxols foscos, la teva pell blanquinosa, callada i primerenca. Enteranyinat com tants d'altres en la munió que pobla l'escola, la ciutat, el món, l'univers, has tornat a mi en el pitjor viatge, a cavall d'inexplicable galop. Ha estat debades aquest anhel d'haver-me emparat en l'oblit, que mai no s'haguessin trobat, ni breument, els nostres camins.

II Com en absurd consol no hi és el teu cos, tampoc no hi són les flors. Inexplicablement, parla i plora alhora el teu pare i, tot i el sanglot, se l'entén. Dempeus unes noies s'estrenyen les mans i somiquen també. Assegut a la cadira jo les vull confortar -un subtil frec a la galta humida-, però ja no tinc edat, diuen, ni per aquest instant de dol. Com abans, ara i sempre marxa en silenci la gent. Sortir fora, tastar l'aire ressec, allunyar-se i no dir res.

página siguiente