|
MELMELADA DE FIGUES
A l'ocàs del segle XX,
Déu havia de conèixer, per fi,
l'home bo i fort,
però un bo i un fort
segueixen sent dos homes.
W. Szymborsca
L'esquirol, esperançat,
s'ha apropat a la figuera
amb la cua interrogant…
de seguida ho ha sabut:
les figues segueixen verdes!
i s'ha enfilat pel pi blanc
per ratar minsos pinyons.
Abanderat dels colors,
el gaig l'ha sobrevolada
sense aturar-se a cap branca,
encara manca l'aroma
de la fruita ben madura…
per entretenir la fam
recull pinyols d'albercoc.
Em sento frustrat com ells,
m'amarga haver de concloure:
L'home bo i fort de Szymborska
es manté dissociat
en ple segle XXI,
canviem els noms, no els fets,
com Polònia per Gaza…
Arribarem a tastar
la melmelada de figues?
PREGÓ
A la Ramona Riera
Ciutadans i ciutadanes,
dels impostos pagadors,
escolteu timbals i gralles
proclamant: Festa Major!
Hi haurà concerts a manta,
titelles per als minyons,
si sou grans, ball de sardanes
si més joves de hip-hop.
Cant coral dins del teatre,
cercavila als carrerons,
curses i bicicletada
pel carril que hi és o no.
Al matí torres humanes
i després ball de bastons.
Per la nit ball de diables
i a la fi castell de focs.
Feu volar estels a la platja
-guarniu d'infinits el món-
tot i petant la xerrada
en xinès, eslau, caló…
|
ALBERTO MUÑOZ
|
