Poesía

AMÀLIA SANCHÍS

AMÀLIA SANCHÍS (Barcelona). Poeta discursiva i visual, que també treballa en videoart, performance, instal·lacions i ciberpoesia. Va exercir el periodisme i més tard va fundar els segells editorials Parnass Ediciones i In-Verso edicions de poesia. Autora de set llibres de poemes. És vocal de la junta directiva de l'associació cultural El Laberint d'Ariadna i membre de l'ACEC i de Cedro. Actualment està treballant a la seva primera novel·la i en una guia per a autors nous sobre la seva experiència com a editora.

DEMÈTER La dels camps fecunds El camí vers el cor és un llarg sender que passa per vessants i rierols. Odisseu em coneix perquè vaig donar-li la mà i vaig ensenyar-li els ancestrals costums de la sembra. Vaig ser adorada pels homes, temuda pels faunes i respectada pels déus de casa meva, però mai no vaig ser estimada, no vaig sentir l'escalfor del blat abraçant-me quan li vessen els fruits i es col·lecta la collita durant la suor darrera de la tarda. Vaig empaitar els meus somnis apressant-ne les passes, sentint rere meu rumors de vent. I ara, erm el bladar i instal·lada al guaret, enyoro el camí que no vaig poder recórrer i invento paisatges al sol que no coneixeré fins que em perdi entre ells. De Las deesses que hi ha en mi, In-Verso Ediciones (Barcelona, 2025)

En aquell instant que encara respira, entre la darrera llum i la primera ombra, guardem tot allò que no vam dir. I avui m'agradaria saber que el temps que passarem no va ser una esperança vana. Que els arbres que esporgàrem es van convertir en boscos i que les flors van créixer, també lluny de casa. Que des de les finestres es veuen encara albades i siluetes esvaïdes solcant la llum. I encara que la nit no recordi, aquesta terra fosca i seca guarda la calor dels nostres cossos, i l'aire xiuxiueja els nostres noms.

página siguiente