Entenguem-nos per amor
de Vicenç Llorca
Editorial Barcino, col·lecció Mirades,
Barcelona, 2025
Assaig líric i reflexiu
174 pàgines
Tornem a llegir de grat Vicenç Llorca i Berrocal (Barcelona, 1965), escriptor, traductor, professor de llengua i literatura catalanes i gestor cultural. L'havíem llegit en poesia i novel·la, estudis crítics i assaigs literaris, etc. Ara amb el llibre Entenguem-nos per amor (2025), el llegim en un assaig líric que ens fa viatjar vuit-cents anys enrere cap a una saviesa antiga. Un viatge que esdevé un diàleg emotiu i reflexiu amb el text Llibre d'amic et amat de Ramon Llull (Palma, 1232-1316), un dels autors fundacionals de la literatura catalana.
Llorca, que ha fet una selecció acurada dels versets de l'obra de Llull, ens ofereix una lectura personal amarada de pensament i entusiasme humanistes. En seixanta-cinc assaigs comenta breument els seixanta-cinc versets triats. Un epígraf de l'obra lul·liana en català antic i també en la versió del català modern feta per l'escriptor Sebastià Alzamora, inicia cada capítol. Amb llenguatge clar i amigable, l'autor escriu una mena de diàleg imaginari o conversa íntima i meditativa amb el "Foll per Amor". Per a Llorca, Llull és un dels clàssics amb qui avui podem dialogar, aprendre i fer el camí vital -és al pròleg on confessa que el Llibre d'amic et amat sempre l'ha acompanyat des de molt jove pel fet de ser una lectura "epifànica".
Llull i Llorca parlen sobre l'Amor, la fe, el coneixement, Déu, la soledat, la natura, l'amistat, el sentit de la vida, etc. Llull és aquí l'estímul fèrtil que desperta l'afany per conèixer, i, per tant, l'impuls de les preguntes fondes i punyents que necessiten respostes. És la ploma d'una época de "raons i pensaments sòlids" que encara poden però il.luminar la nostra recerca de coneixement. Amb Llull, que fa de l'Amor -amor a Déu, als éssers humans i a la natura- el fonament de la condició humana, Llorca conversa íntimament, repensa i pregunta, descriu i afirma, desitja i intueix, suggereix i defensa idees i dubtes ben personals, en pensar l'actualitat que l'envolta.
Nosaltres, lectors, assistim a l'encontre entre aquests dos escriptors, tan allunyats en el temps (Llull del s. XIII i Llorca dels s. XX i XXI), i en som testimonis. No falten, però, a aquesta taula de la recerca humana, altres escriptors i pensadors: A. March, F. Pessoa, Sòcrates, sant Agustí, C. Riba, J. Verdaguer, Sòcrates, A. Gaudí, A. Malraux, J. V. Foix, M. Martí i Pol, A. Camús, J. Maragall, P. Casals, etc. I com ells, també nosaltres ens hi sentim convocats enmig del soroll de la nostra època contemporània dispersa, desconcertada i convulsa.
Escriu l'autor: "Només si ens sentim nobles en aquest món, podem comprendre la nostra grandesa en l'univers; salvar-nos de l'absurd, guanyar un sentit propi i dels altres, i per als altres... I sentir-nos u amb la creació". De la mà de Llorca -l'escriptor enamorat de viure-, la paraula dialogada i l'entesa de l'alteritat ens encoratgen a fer un viatge compartit a la recerca de com hem de viure. Llavors, endins nostre, se'ns apareix una meravellosa disposició, sàvia, treballosa i del tot esperançadora: l'art d'estimar, una capacitat que ens ajuda a endreçar com pensem i vivim: l'Amor, lúcid i autèntic, alliberador i transformador, com el cant bell de l'ocell que sense ser pretensiós fa present, significa i commou: Cantava l'ocell en lo verger de l'amat. Venc / l'amic, qui dix a l'ocell: - Si no ens entenem per/ llenguatge, entenguem-nos per amor, car en lo teu cant / se representa a mos ulls mon amat. (R. Llull)
|
