Poesía

TERESA COSTA-GRAMUNT

TERESA COSTA-GRAMUNT. (Barcelona, 1951). Escriptora. De formació humanista: belles arts, disseny gràfic, psicologia, grafologia, cultures orientals i simbologia. Des del 1990 es dedica a la creació literària. Ha publicat una cinquantena de llibres entre assaigs, narracions, llibres de viatges, poemes i prosa poètica. Col·labora amb articles literaris i d'opinió en diversos mitjans. Premiada en el camp de la narrativa, la poesia i el periodisme. Comissària de l'Any Riquer.

TRÍPTIC PER A LA VIDA SENZILLA ESCOLTA Escolta: ara deixa'm parlar a mi, que he viscut tant temps a l'ombra. Sí, em miraves, però no em veies rere el davantal, el vestit també de les festes. Company de camí escolta no la queixa sinó la veu de qui t'ha volgut bé i ha rebut segles d'espera per dir sense que em tapis la boca. Pobra dona no en vull ser ni vull ser dona morta. No en tens prou del camp de batalla que vols també la guerra a casa. No em vull desfer en llàgrimes que no guareixen sinó que enfonyen encara més l'ànima exhausta. Escolta la pluja que renta el dolor, que bateja l'albada.

DIRÉ Diré l'esperança amb els ulls oberts, diré la llum que il·lumina fins els ossos, que es transparenta en els cabells. Soc supervivent d'una vida cansada, d'una batalla no guanyada, d'una frase feta que no diu res. Diré l'esperança que salva del record d'una foguera d'acusacions, de mentides que maten l'ànima. No m'arrossegaré més. Diré el bell engranatge dels dies que em queden a pesar de tu, que has fet malbé les promeses.

SABINA MATEO LEÓN

BO ÉS Bo és retrobar-se quan res no s'espera. La venjança és inútil, la gelosia és un corc que destrueix boscos, camps i dreceres: tota una geografia del dolor servida amb safata. Més enllà del camí no sabem el perquè de tantes morts encapsulades en la ira estúpida, en la virtualitat del diner. Éssers malferits per l'angúnia, bo és fer del pa i del vi família que lligui el que és bo per a la vida senzilla.

página siguiente