|
II
CUENTO
Érase un ser que custodiaba
las fases de la luna,
el semen de la tierra,
el ímpetu del astro.
Titán de un paraíso diminuto
a su estricta medida,
autorizando sueños
que nunca fueron suyos.
Todo por poseer la única planta
que no crecía en su jardín,
una vulgar membrana,
un trozo de materia soterrada,
mojada por la pluma de notarios,
guardada en el desván de la familia.
Honor ensangrentado.
El himen se erigió
desbaratando imperios y promesas,
vencido solo ante la espada,
fiel a la historia, sordo a las tormentas.
¿A quién favorecía tanta inútil prosodia?
Pobre señor ufano
con su llave en el cinto.
Olvidó el corazón,
materia ígnea.
Pudo ser una broma
cruenta, como otras.
|
II
CONTE
Vet aquí que un ésser vigilava
les fases de la lluna,
el semen de la terra,
l'abrivament de l'astre.
Tita? d'un paradís diminut,
ben just la seva mida,
que autoritzava somnis
que mai no foren seus.
I tot per posseir l'única planta
absent del seu jardí,
una vulgar membrana,
un trosset de matèria enterrada,
mullada per la ploma dels notaris,
guardada al cadamunt de la família.
Honor ensangonat.
L'himen es va erigir
tot capgirant imperis i promeses,
nomes vençut davant l'espasa,
fidel a la història, sord a les tempestes,
A qui feia profit tanta inútil prosòdia?
Pobre senyor ufanós
amb la clau al cinyell.
Es va oblidar del cor,
matèria ígnia.
Potser fou una broma cruenta,
igual com d'altres.
De Manual de diosas/Manual de deesses,
Editorial Comte d'Aure. Col·lecciò la Garonne.
Edición bilingüe Barcelona, 2024
|
