OFRENA
Ser com l'estel que, per un clar instant,
va il·luminar la tenebror immensa.
Ser com l'oreig que, per uns moments,
ha acaronat l'aspriva terra erma.
Fer de la meva vida una ofrena,
un lliurament de llum i tendresa.
FATA BOSCANA
Dins les entranyes del bosc de la nit,
en la penombra d'una clariana,
com una pluja suau d'argent viu
hi resplendeix una cérvola blanca.
Però talment com les volves de neu
en les mans tèbies de la mainada,
dins de les fondes tenebres del somni
se m'esvaeix, silent, l'ànima blanca.
DARRER COMBAT
Cobejo l'hora atziaga o feliç
del combat, dessota el sostre autumnal,
mentre m'apropo ardit al simiot:
ombra, germà feral, ferest salvatge.
Espremo amb les mans el cor del crepuscle
i m'ungeixo d'aura amb la seva llum.
Germà terrible, amb qui tinc en comú
un laberint dintre de les entranyes,
si et puc vèncer, refeta la unitat,
em lliuraré, íntegre i serè, al retorn.
|

CRAIG MARTIN GETZ
|