ALGA Revista de Literatura
nº93-94 - Año 2025




Dirección:
  • Goya Gutiérrez

    Edición:
  • Grupo de Poesía ALGA

    Responsables de la edición del presente número:
  • Enric Velo
  • Lucía León
  • Goya Gutiérrez

    Maquetación, composición y diseño web:
  • Enric Velo


  • Portada:
    Foto tomada en Lijiang, China que forma parte del
    espectáculo Impression de Zhang Yimou

    Por Craig Martin Getz


    Sumario
    http://revistaliterariaalga.com/

    Poesía

    ADRIANA NICOLAU

    ADRIANA NICOLAU JIMÉNEZ és professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC. La seva recerca s'ha centrat en la narrativa i el teatre actuals amb perspectiva de gènere, i el 2024 va rebre el Premi Crítica Serra d'Or a la millor aportació teòrica en Arts escèniques. Exerceix la crítica teatral, forma part del consell de redacció d'Entreacte i és membre del jurat dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques. Ha publicat contes i proses poètiques a revistes com Cavall Fort, Reduccions, Alga i Revista Morlanda.

    ATENES

    Les cigales d'Atenes s'organitzen en gremis
    i estripen el dia
    des del matí a la nit.
    La calor fa el desordre
    i el caos la brutícia
    per racons i avingudes de la Ciutat Blanca.

    La parella que he vist avui
    a les platges que queden al sud del Pireu,
    els ossos de garoina que hi ha a la costa d'Apolo,
    he d'oblidar-los.
    Potser al capdavall recordaré
    un detall fortuït, inútil:
    considero encara
    la possible pervivència
    del riure imperceptible de la pell,
    l'escorça tèbia de les oliveres.

    Sense oblit ni futur,
    m'enfonso com un pes dins el present

    abassegador de les cigales,

    el sol als balcons,

    la casa en ombra.

    Arribo a casa de la meva àvia. Truco i triga a venir, va lenta. Quan obre la porta està parlant per telèfon, i en acostar-m'hi sento una veu d'home. El primer que em ve al cap és que és la veu del meu avi, mort de fa un any, i de seguida em sorprenc d'aquesta idea incongruent.

    Dinem i parlem d'ell, li faig tornar a explicar-me la història de com es van donar el primer petó. Mentre ho fa, una llum li creua les faccions: és altre cop una dona que desitja, encara que sigui un record, una història mil vegades repetida que ha anat acaronant al llarg de la seva vida.

    Serveix que hagi vingut si li he fet renéixer d'aquesta manera. En la conversa, en explicar-se a si mateixa, l'emoció reviu, encara que demani un futur que ara ja és impossible. Només han estat uns músculs que es movien, però per un segon o dos ha estat moltes dècades més jove, la Teresa d'abans de tot.

    página siguiente