Cambres fosques (reflexions sobre el mal)
de Teresa Costa-Gramunt
Editorial Trípode. Barcelona, 2024
Assaig divulgatiu i literari. 228 pàgines
Preguntar-se pel mal, conèixer la seva presència al món i dins nostre, saber-ne causes, són objectius de "Cambres fosques (reflexions sobre el mal)", un llibre estructurat en nou parts, amb preàmbul i pandemònium a manera d'epíleg, i entremig de les parts, textos de filòsofs, sociòlegs, artistes, escriptors, que han inspirat la Teresa Costa-Gramunt. Cada part combina assaig divulgatiu -reflexions sobre aspectes del mal- i relats que il·lustren el que l'autora anteriorment hi ha analitzat. Amb reflexions i narracions concretes de la vida de les persones, s'hi expliciten diferents maneres de fer el mal i fer-nos-el, tant en l'àmbit privat com en un marc social i polític, maneres individuals o col·lectives. Cal objectivar-les, perquè "la naturalesa del mal és difícil de veure i de definir en abstracte. És en els fets concrets i en les seves conseqüències on es veu l'obra del mal".
Les factories de matar de nazisme i comunisme, el genocidi armeni, les violacions i l'assassinat de dones i els seus fills, els maltractaments, la mala fe, la deshonestedat de mitjans de comunicació, "les pinzellades malèvoles en la conversa","la cobejança, el desig de posseir", la desvinculació de la vida humana amb la naturalesa i el planeta, els atemptats terroristes, l'abús de poder, etc. són exemples de les manifestacions del mal, tant fora com a dins de nosaltres mateixos.
"Cambres fosques" respon a una inquietud "(...) per la presència del mal tant en les formes més subtils com en les més escandaloses, totes ben palpables". Històries "(…) familiars, pròximes, domèstiques, veïnes; (…) cap al bé com cap al mal, i dones i homes som entre els dos pols (…)". Davant de la vida, tan plena de bellesa com de crueltat, cal "obrir els ulls i veure el mal de cara encara que ens faci mal"."Així en el mateix mirall en què veiem l'efígie de la bellesa i del bé, en el seu revers hi podem veure l'efígie de l'horror i el mal".
A la Teresa Costa-Gramunt li mou la idea que "(…) cap forma de mal no ens passi desapercebuda ni ens sigui banal", perquè "no ens referim al mal com un error. L'error és consubstancial a l'acció humana i, per tant, pot ser corregit si és possible corregir-lo,(…). Ens referim al mal que toca els polsos, al mal que fa mal". I com afirma la pensadora J. Kristeva: "Anomenar el mal permet fer (escriure) històries del mal per no sucumbir al mal". Dues autores que saben que la literatura és salvífica.
A l'epíleg se'ns revela: "Però no és veritat, com diu M. Kundera, que els fets en si no són ni bons ni dolents, que depèn del seu lloc en un ordre. Hi ha fets que són dolents en qualsevol ordre si parlem d'un ordre humà, que és el terreny on som". I malgrat que "La vida humana transita entre l'assaig i l'error", "el mal fet demana una resposta en forma de reparació", i "La resposta al mal, (…), és una resposta a favor d'una vida humana humanitzada".
Llegim al preàmbul: "Les persones també encarnem àngels amb el benentès que àngels i dimonis són figures dels nostres desigs, anhels, passions i pulsions més íntimes (…)". L'autora ens hi prepara per mirar-nos al mirall i fer present a la consciència el mal, perquè il·luminar-lo ens alliberarà i "Conèixer l'enemic, tant interior com exterior, permet sortejar-lo, boicotejar-lo i fins i tot guanyar-lo. Una altra cosa no es visualitza en la iconografia tradicional que representa l'arcàngel Miquel o el cavaller Sant Jordi".
"Plantejar-nos el problema del mal requereix una orientació en les nostres vides que aboca de ple a la qüestió ètica" (Jung). I són moltes les respostes al mal que l'autora ens comenta. Entre d'altres, algunes són: "Dent per dent" resposta de justícia enfurida, el bé per mal "posant l'altra galta" de tradició cristiana, "no fer cap mal" de l'espiritualitat del Jainisme hindú, esquivar-lo, foragitar-lo, la indiferència com a resposta, la no resposta dels estoics per evitar la pertorbabilitat anímica, ser engolit pel mal i multiplicar-lo a tort i a dret.
La Teresa Costa-Gramunt defensa la llibertat personal. Per fer-ho parla de la tradició monoteista d'arrels cristianes i de la pensadora H. Arendt -dona valenta per situar davant la consciència de tots una veritat històrica incòmoda i inquietant: el mal és sempre una opció lliure. Si avantposem la ideologia, el líder, el sistema polític, les persones ens neguen i abandonem el pensar lliure, analític i crític. I els sistemes es fan inhumans i ens causen mals.
|