ALGA Revista de Literatura
nº93-94 - Año 2025




Dirección:
  • Goya Gutiérrez

    Edición:
  • Grupo de Poesía ALGA

    Responsables de la edición del presente número:
  • Enric Velo
  • Lucía León
  • Goya Gutiérrez

    Maquetación, composición y diseño web:
  • Enric Velo


  • Portada:
    Foto tomada en Lijiang, China que forma parte del
    espectáculo Impression de Zhang Yimou

    Por Craig Martin Getz


    Sumario
    http://revistaliterariaalga.com/

    Poesía

    MERCÈ AMAT

    MERCÈ AMAT BALLESTER. Professora de Filosofia, diplomada en Teologia i escriptora barcelonina. Autora d'A recer de les ventades (Xandri, 2015) i coautora de Filosofia i Ciutadania i Ètica (Ed. Edebé). Altres publicacions: La Llum, endins escrita (2015), Llums del Delta (LinXedicions, 2020), El arte de la conversación (Círculo Rojo, 2020), Art i Creació. Veus en diàleg (Témenos, 2023). Ha coordinat Conviure amb el dolor (LinXedicions, 2023), hi escriu l'anàlisi filosòfica.

    Porque el deseo es una pregunta
    cuya respuesta nadie sabe.

    Luis Cernuda

    Tornes al jardí de pell i alè
    una vegada i una altra.
    Mans silents, mirada encesa, llavis oberts.
    Hi tornes en el misteri del vincle.
    On va fugir de cop el temps i et parlen ara
    les veus i la carícia -bellesa fràgil que et calia
    i et costa abandonar quan ja hi ets.

    Una vegada i una altra hi tornes, hi tornes, ...

    Embriagats vespres,

    diàfans,

    on s'hi perfan els que s'estimen.

    H i veig l'amor i creix dins les onades, s'hi encresta.
    També a les aigües, al vol on crepiten les ales.

    L'amor és aire o clar de lluna que fondeja a l'horabaixa.

    Neguits, ànsies i dubtes dins les capçades de les nits.

    Però tu confies en la sort que arreu pot semblar incerta.
    La llum -penses- és crescuda dins la fosca i sempre.

    Lo que se eleva en el jardín,
    junto a rosales, pinos y sauces,
    un día fue mi casa.

    Juegos y deseos de infancia y un bosque amable.

    Hoy, en ella perviven voces queridas,
    quietas, dormidas.
    Y aunque sé de su hablar tan atrapado de pasado,
    aún las requiero en diálogo cercano
    y por ello tanto las extraño.


    MÓNICA PICOREL

    página siguiente