LLÀGRIMES I XOCOLATA
Recordant el meu germà Jesús
El primer record amb tu
dibuixa un jardí d'infància,
aula i pati separats
per una gran vidriera.
Et miro des del xivarri
a l'altra banda del vidre,
tu, tot sol, dins del silenci,
potser demanant-me ajut.
No té consol el teu plor
ni tan sols amb xocolata,
cara i mans tacant el vidre
modelen la meva angoixa…
I el darrer record va ser
per l'últim aniversari
amb els cabells argentats
i maleint la sordesa.
Al mocador de la música
havies desat les llàgrimes,
cançons on encara hi trobo
gust de xocolata amarga.
|

CRAIG MARTIN GETZ
|