ALGA Revista de Literatura
nº91-92 - Año 2024




Dirección:
  • Goya Gutiérrez

    Edición:
  • Grupo de Poesía ALGA

    Responsables de la edición del presente número:
  • Enric Velo
  • Lucía León
  • Goya Gutiérrez

    Maquetación, composición y diseño web:
  • Enric Velo


  • Portada:
      Foto de la colección "Paisajes para un sueño"
      de Teo Serna

    Sumario
    http://revistaliterariaalga.com/

    Poesía

    PERE-RAMON AGUILÓ

    És membre del Grup de Poesia ALGA. Vegeu: http://www.poesiaalga.org/

    Arran de mar,
    sobre catifa de sorrenques ones,
    menuda i carregada a l'espatlla,
    entre una munió de gent
    fugíem dels pirates,
    de les xarxes i dels sabres
    que brandaven al sol.
    Tu duies un vestit saial,
    jo calces curtes de pagès.
    Els teus rínxols enfosquint el vent
    i tots dos en innòcua corredissa,
    tots dos presoners
    en la inofensiva funció.
    Dansaven sota els tuls esveltes siluetes
    que a la música amarinaven els cabells,
    dos caps d'un drac amic
    foragitaven els corsaris.

    Ara ets en una altra platja
    i ja no jugues a la sorra,
    treballes moltes hores
    i no conec els teus companys,
    però sé que a voltes somrius
    i d'aquelles ones l'escuma
    em refà de tanta absència.

    EL LLARGANDAIX

    Al meu germà i al meu pare

    De tan menuts com érem,
    del món la millor guaita
    el turó prop de casa,
    l'ascens per corriols
    la més noble aventura,
    aquells matins de dissabte
    desfermada il·lusió.

    Allà, sobre una roca,
    troballa exòtica,
    com nascut de les bardisses,
    immòbil, un llangardaix.
    No com les sargantanes,
    que amb neguit la pell terrosa
    acuitaven cap al sol
    aquelles tardes al terrat,
    sinó hieràtic i solemne,
    d'arabesca escorça
    amb opalins rodals.

    Ingènua supèrbia
    que no impedí, de tan fàcil,
    la seva inútil mort:
    tot i que maldestre,

    el cop de roc al cap
    esborrà del trofeu
    l'encisadora energia
    i el desig de posseir-la.

    Aleshores, humil,
    sentenciós i alhora caut,
    com una abraçada de llum
    desgrana el pare la lliçó:
    la Natura, com més lliure més viva,
    com més viva més bella.

    página siguiente