ALGA Revista de Literatura
nº90 - otoño 2023




Dirección:
  • Goya Gutiérrez

    Edición:
  • Grupo de Poesía ALGA

    Responsables de la edición del presente número:
  • Enric Velo
  • Lucía León
  • Goya Gutiérrez

    Maquetación, composición y diseño web:
  • Enric Velo


  • Portada:
      Foto de la colección "Mimiamimemima"
      (Miami, EE.UU., 2022)

      de Eduard Reboll

    Sumario
    http://revistaliterariaalga.com/

    Poesía

    EDUARD REBOLL

    EDUARD REBOLL (1955) Barcelona. Poeta, escriptor, curador d'art, crític cultural i editor de continguts de la revista Nagari. Els seus poemes, així com varis assaigs i articles de crítica sobre teatre, cinema, art i literatura, han estat publicats a Proyecto Setra, Tumiami, Telaraña, Encuentros, Conexos, Rácata, Arte al Día, Nagari, al diari El Nuevo Herald de Miami i la revista Abril. Totes publicacions hispanes a EE.UU, on ha residit prop de 25 anys a Miami. En poesia ha publicat La lírica del crápula (Ed. Proyecto Setra, 2008) mimiamimemata (katakana ediciones, 2017) i bases i mantenidors (Parnass edicions 2020). Ha participat en dues antologies internacionals Oír ese río i Arbolarium (Ediciones Chapter, 2017. Argentina). En assaig, el seu últim llibre és Bajo la luz de mi lámpara de Ikea (katakana ediciones, 2018). És director, també, del programa radial dedicat a la poesia a Barcelona: versus/versos a Sants 3 ràdio.

    com la llana quan pren el vol
    el ventilador et feia més lliure

    portaves una faldilla amb vores celestials
    i abraçant-t'hi el coll
    un sol blanc dins les meves llàgrimes
    reflectia l'emoció d'un soldat
    iniciant-se vora una nit apaivagada
    per la llum senzilla del pleniluni
     
    ataca el pit i fuig
    així apreciarà millor els llums de neó
    i la teva maldat
    fes-ho després que el gel i la menta
    dormin dins el got
    veuràs llavors
    com la suor s'esvaeix
    mentre a l'oïda et parlo
                   sobre un àngel negre

    així parlava la Culpa                 dins meu
    després la cinquena ginebra

    així parlava

                sota els arcs d'aquell celler lívid
    on la música de Liverpool i el blues
    a la Plaça Reial
    llegien darrere nostre

                el debut d'un Romance de Lobos


    EDUARD REBOLL

    a les cinc
    els nens i nenes de l'escola

    recollien les formes triangulars
    els paral·lelepípedes de faig
    tres fulls plens de sol                amb llapis de colors
    i el goig per tornar a reunir-se de nou

    esperant-te inquiet a la porta
    com una dama absent                       em declames

    no es preocupi
    des que vostè és aquí
    la meva nena ja no plora mai
                no sé com dir-li               perdoni
                tinc la pell segmentada i aspra
                poca pressa
                i molta necessitat d'obrir-li els llavis a algú

    camini sis plau
    provi d'acostar-se a mi tal com ho fa amb la meva filla
    jo també construeixo castells que cauen a la sorra
    li recito al jardí la meva música de laments
    i salto a la xarranca amb la meva amiga ...

    au          camini
    prometo beure'm de vostè només el cos que veig
    i no assecar-ne mai el que m'ha induït a enamorar-me

    una hora més tard
    sota la crema que desprèn la nit dins meu
    i les seves paraules de goig brut
    vam veure junts morir la ciutat

    les ombres de la sordidesa brillaven
    la mar no amagava
    els seus instints resguardats pel paisatge i l'encanteri
    dialogàrem vers el pare absent i els viatges cap al nord
    dins aquella llar plena de mobles de fòrmica i pell

    un salt cap a la infància                        i de sobte
    l'afecte es va aparèixer al costat de l'aurora asseguts a un banc

    eren les cinc de la matinada                dins d'una aula oberta
    i jugant com dos alumnes                    a metges i a penyores

    Del poemari El blau d'un ducados (Inèdit)

    página siguiente