En bellugadissa espera
mil infants sobre la sorra fina
corren, salten i l'omplen
de petits clots en constel·lació.
La mar, a tocar,
ondulant a penes,
agradosa làmina,
codina d'inabastable safir.
Es gronxa el vent en còmoda cridòria
i un sol atrevit al gener
llustra aquesta neu granulosa i tèbia
on hi aterra algun colom distret.
Sorra que avui acull
en mítica petjada els tres camells,
sorra trepitjada també
per herois moderns
d'anònims parracs,
sorra que coneixeran encara
moltes ànimes deleroses,
semidéus per necessitat
que anhelen creure en la faula d'Occident.
|