Poesía

TERESA COSTA-GRAMUNT

TERESA COSTA-GRAMUNT (Barcelona, 1951). Dissenyadora d'exlibris i escriptora. Formació artística i humanista: belles arts, disseny gràfic, psicologia, grafologia, italià, cultures orientals i simbologia. Des del 1990 es dedica a la creació literària. Ha publicat una cinquantena de llibres entre assaigs, novel·les curtes, narracions, llibres de viatges, biografies, memòries, poemes i prosa poètica. Col·labora amb articles d'opinió en diversos mitjans. Premiada en el camp de la narrativa, la poesia i el periodisme.

FINS A LA MEVA MORT Al rostre de la morta hi ha una màscara, una imatge de marbre. Però tu ets en la llum de les teves galtes, en la transparència dels ulls, en aquell somriure melangiós de l'últim dia, quan et vas posar dempeus amb el caminador allà, al fons del passadís, per acomiadar-me. L'amor insufla vida al record, fa taules amb la Parca. Vida escrita som tu i jo, ara que l'esperit de la vida guanya. La partida acaba en el silenci, no en el buit ni en la pèrdua: hi ets sempre que t'invoco ara, demà, i fins a la meva mort.	NO DEIXIS PASSAR No deixis passar dies sense ànima, cadàvers d'instants. La rosa brilla vermella de sang: tu en el cor de la rosa, el seu batec en el maig d'aquest any. No deixis passar el curs del riu sense veure-hi el dia i la nit de l'existència. Res no és en va, només la paraula que tergiversa, que es corromp.	INSTANT EN VERD I BLAU Avanço per l'ombra: la llum verda creix a l'herba, l'ull no l'encalça: n'imagina el moviment. El vent escabella el xiprer gràcil coronat de blau cel. Callen les flors blaves ran de terra, borratges en diu l'herbolari, i jo hi veig estrelles de cinc pètals.
página siguiente