ALGA Revista de Literatura
nº88-89 - primavera 2023
40 aniversario / 1983-2023




Dirección:
  • Goya Gutiérrez

    Edición:
  • Grupo de Poesía ALGA

    Responsables de la edición del presente número:
  • Enric Velo
  • Lucía León
  • Goya Gutiérrez

    Maquetación, composición y diseño web:
  • Enric Velo


  • Portada:
      Iglesia de los Franciscanos (Lucerna, Suiza)
      de Enric Velo


    Sumario
    http://revistaliterariaalga.com/

    Poesía

    VALENTÍ GÓMEZ I OLIVER

    VALENTÍ GÓMEZ I OLIVER (Barcelona,1947). Poeta, escriptor i traductor. Llicenciat en Filosofia i Lletres (UB); diplomat al Centro Sperimentale di Cinematografia (Roma) amb Roberto Rossellini. Fins l'any 2003 professor de Lingua e Letteratura Spagnola a la Univ. Roma 3 (Dipart. Letterature Comparate) on ha treballat des de 1969. Ha publicat llibres de bibliòfil, poesia, viatges, novel·la i assaig traduïts a nombroses llengües. Des de 2006 Cavaliere OMRI de la Repubblica Italiana.

    NO TENIR FUMS

    per què el més gran delicte és ésser nat?
    per què enlloc de justícia perviu l'odi?
    per què la crueltat és humà codi?
    per què és fruit escàs la llibertat?

    tal volta el que fem depèn del fat
    tal volta ens enlluerna veu del podi
    tal volta no evitem que maldat rodi
    tal volta practiquem el disbarat

    perquè no entenem res, tal volta som
    perquè vivim ben poc, tal volta res
    perquè com t'ho diré, tal volta el pes

    del gran mester del viure farà un tomb,
    del deure s'encendrà la fosca llum
    mentre, cofoi, del cap sortirà fum!

    LLIBERTAT

    La paraula navega amb sorpresa
    la certesa s'amaga dins la nit
    i el viure exigeix la subtilesa
    bo i sabent que és vital agafar pit
    és cabdal no fer cas a qui ho esguerra
    reciclatge valent de l'esperit
    tot patint amargor de la desferra
    alguns somnis vetusts són vertaders
    tot s'esdevé entre el Cel i la Terra.

    DARRER POEMA

    Sí, ho sé, aquests són els darrers versos
    d'un llibre que he intitulat "darrer"
    Selva endins fou el títol del primer
    un munt, segur, dolents, rauran dispersos.

    S'apropa el viatge vertader
    on m'esperen immensos universos
    en parlen saberuts com molt diversos
    a tots, però, hi nia rondaller.

    No puc consolidar el darrer mot
    car mon cervell farcit amb ironia
    em diu que noms vivents moldegen brot

    d'un poètic consol de nit, de dia.
    Si el món encara és viu passat uns segles
    sabrem com vaig palpar de llengua tecles.

    página siguiente