Poesía

RODOLFO DEL HOYO

RODOLFO DEL HOYO ALFARO ha publicat trenta llibres entre els quals set de poesia De miradas imprecisas, Asuntos interiores, Els dits de l'intèrpret, El caminant a la deriva, Reconstruccions, Pel camí dels àlbers i Retaule poètic del Monestir de Sant Daniel. En la seva poètica conviuen dues tendències. Una línia figurativa, narrativa, que sorgeix dels records i d'experiències íntimes; i una altra de pensament, abstracta, però no pas hermètica.

TRES GENERACIONS Tres generacions. Silenci llarg. A estones el trenquen amb timidesa, amb por de no cridar l'atenció de les ombres ocultes que els aguaiten. Parlen de coses petites, les seves, sense alçar els ulls dels encreuats, de la rajola bruta, del coixí, de les cabòries. La dona més gran diu que la vida és molt llarga i cansada. Callen. El silenci és un buit feixuc. No escolten el rellotge de paret que declama els sons amb monotonia confirmant que el temps és una distància traçada entre dues obscuritats. Del llibre Pel camí dels àlbers, Badalona: Pont del petroli, 2021)	DESIG Hi ha vida morta, però no vençuda. Espero en una bodega vetusta, decorada amb fotografies velles, els primers botiguers amb alguns amics, fotos antigues del barri, de gent que posa per al record, per a mi, per a altres com jo que passem un dia mirem sense nostàlgia i prenem una canya de cervesa asseguts amb un llibre de poemes i aquesta llibreta on prenc apunts d'això que et dic. Paraules que llegeixes, que podràs convertir en veu. Sonora soledat com passos en la nit. Tinc mal de cap. Les coses dels dies anteriors han esgotat les meves energies. Soc un espectre. El passat no existeix. El futur no el visc. I el present s'esfuma perquè el moviment és la seva essència. Tot i així, el futur és desig present. Hi ha vida morta, però no vençuda. Del llibre Pel camí dels àlbers, Badalona: Pont del petroli, 2021	DETALL DE FINESTRA AMB CORTINA Cau la tarda lentament. Del llit estant només veig un tros de cel com un quadre a través de la cortina, que va matisant la llum, el blau, els núvols, les ombres fugisseres dels ocells. He recordat la primera vegada que vaig mirar per la mateixa finestra. Com contemplava el paisatge absort pel descobriment d'una vida nova enllà de la meva intimitat. El cel, els jardins, les cases es van anar transformant. I jo, també, soc un altre.
página siguiente