ALGA Revista de Literatura
nº87 - primavera 2022




Dirección:
  • Goya Gutiérrez

    Edición:
  • Grupo de Poesía ALGA

    Responsables de la edición del presente número:
  • Enric Velo
  • Lucía León
  • Goya Gutiérrez

    Maquetación, composición y diseño web:
  • Enric Velo


  • Portada:
      Absolutament TOT apunta al centre
      de Carme Just

    Sumario
    http://revistaliterariaalga.com/

    Poesía

    SYLVIA PLATH

    SYLVIA PLATH, amb el pseudònim de Victoria Lucas (Boston, Massachusetts, 27 d'octubre de 1932 - Londres, 11 de febrer de 1963) va ser una escriptora estatunidenca coneguda sobretot per la seva obra poètica en anglès, concretament, per ser una de les principals autores del gènere de la poesia confessional. Gairebé tota l'obra poètica de Plath ha estat traduïda al català per Montserrat Abelló i Soler. Plath estigué casada amb el poeta anglès Ted Hughes. Una de les seves obres mes representativa dintre de la poesia va ser Ariel (1965).

    (Traducció al Català: MONTSERRAT ABELLÓ)

    CHILDLESS WOMAN

    The womb
    Rattles its pod, the moon
    Discharges itself from the tree with nowhere to go.

    My landscape is a hand with no lines,
    The roads bunched to a knot,
    The knot myself,

    Myself the rose you achieve
    This body,
    This ivory.

    Godly as a child's shriek.
    Spiderlike, I spin mirrors,
    Loyal to my image,

    Uttering nothing but blood
    Taste it, dark red!
    And my forest

    My funeral,
    And this hill and this
    Gleaming with the mouths of corpses.

    DONA SENSE FILLS

    La matriu
    sacseja la seva beina, la lluna
    es desprèn de l 'arbre sense saber on anar.

    El meu paisatge és una ma sense cap ratlla,
    els camins lligats en un nus,
    el nus sóc jo,

    jo la rosa que aconseguiu:
    aquest cos,
    aquest ivori

    diví com el crit d'un infant.
    Com una aranya, teixeixo miralls,
    fidels a la meva imatge,

    no dic res sinó sang.
    Tasteu-la, vermella i fosca!
    I la meva selva

    el meu funeral,
    i aquesta muntanya i aquesta
    lluentor de les boques dels cadàvers.

    (Del llibre Arbres d'hivern, Edicions del Mall, Barcelona 1985)


    L'Olivarda tot esperant el retorn de la primavera.

    ENRIC VELO

    página siguiente