ALGA Revista de Literatura nº86 - primavera 2022
Dirección:
Goya Gutiérrez
Edición:
Grupo de Poesía ALGA
Responsables de la edición del presente número:
Goya Gutiérrez
Enric Velo
Maquetación, composición y diseño web:
Enric Velo
Portada:
Remnants de Kayoko Tomono
Sumario
http://revistaliterariaalga.com/
|
Poesía - Colaboración Especial
MARIA-MERCÈ MARÇAL
MARIA-MERCÈ MARÇAL (Barcelona, 1952 - 1998). Fue poeta, traductora y narradora. Licenciada en Filología Clásica por la UB. Trabajó de profesora de Instituto. Pasó su infancia y adolescencia en Ivars d'Urgell (Lleida). Se vinculó al feminismo como activista cultural. En 1977 se estrena con Cau de Llunes, obra que ganó el Premio de Poesía Carles Riba en 1976. En 1979 publicó Bruixa de dol. En 1985 obtiene el Premio López Picó con La germana, l'estrangera. La totalidad de su obra fue recogida en las antologías Llengua Abolida de 1989 i Desglaç de 1997. Con su primera y única novela La passió segons Renée Vivien, ganó en 1994 el I Premio de Novela Carlemagny, el Premio Institució de les Lletres Catalanes y el Prudenci Bertrana. Tradujo al catalán obras de Colette y Marguerite Yourcenar.
Traducció i versió al castellà:
ANA MARTÍN PUIGPELAT i MERI TORRAS
|
L'endemà del solstici de la pluja
començà la desfeta: No ho vaig veure
fins que l'estrall arreu plantà bandera
i els miralls de la nit em reflectiren
amb la pena clavada al mig del sexe.
Ho vaig saber, amor, de cop i volta,
i volia desfer les nostres passes
per desxifrar l'enigma: en l'hora fosa
no trobava cap rastre de petjada.
Sols esquelets calcinats de paraules,
fòssils de besos, presagis en cendra,
silencis que afitaven el silenci.
L'enyor interrogava precipicis
i el buit tornava, en l'eco, les preguntes
assassinades pels punyals de l'aire.
|
El día siguiente al solsticio de la lluvia
empezó la derrota: No lo vi
hasta que el estrago por todas partes plantó bandera
y los espejos de la noche me reflejaron
con la pena clavada en medio del sexo.
Lo supe, amor, de repente,
y quería deshacer nuestros pasos
para descifrar el enigma: en la hora fundida
no encontraba ningún rastro de pisada.
Sólo esqueletos calcinados de palabras,
fósiles de besos, presagios en ceniza,
silencios que fijaban el silencio.
La añoranza interrogaba precipicios
y el vacío retornaba, en el eco, las preguntas
asesinadas por los puñales del aire.
|
Et je t'adorerai comme un noyé la mer.
Renée VIVIEN
Mar que m'escups, un cop m'has seduït,
en un erm sense fites: quin ocell
branda el seu vol, amb caire de coltell,
i escapça, ventajiu com una nit,
l'urc del desig que en tu trobà sentit?
Quina ombra et senyoreja dins la pell
que era reclam per al meu llavi, i brell,
i ara em rebutja, en portes del convit?
Mar que m'escups, fosc mirall prohibit
al meu nom, ebri en l'èbria requesta
de la sal que encenia la tempesta:
El meu desert et mira, fit a fit,
i sóc només aquest esguard que resta
vivint de set, contra el pou de l'oblit.
|
Et je t'adorerai comme un noyé la mer.
Renée VIVIEN
Mar que me escupes, una vez me sedujiste,
en un páramo sin límites: ¿qué pájaro
blande su vuelo, con arista de cuchillo,
y descabeza, vengativo como una noche,
la arrogancia del deseo que en ti encontró sentido?
¿Qué sombra te domina dentro de la piel
que era reclamo para mi labio, y trampa,
y ahora me rechaza, a las puertas del convite?
Mar que me escupes, oscuro espejo prohibido
a mi nombre, ebrio en la ebria demanda
de la sal que encendía la tormenta:
Mi desierto te mira, fijamente,
y soy sólo esta mirada que resta
viviendo de sed, contra el pozo del olvido.
|
Clavo l'arma al cor d'aquest mirall.
La sang abraça els teus-meus bocins.
|
Clavo el arma en el corazón de este espejo.
La sangre abraza tus-mis pedazos.
|
És perquè et sé germana que puc dir-te estrangera.
Sense treva esbossada, sense treva abolida
aquesta guerra que m'uneix a tu
en un pacte de sang inestroncable.
És perquè et sé estrangera que puc dir-te germana.
La Hermana, La Extranjera, Editorial Polibea, Madrid 2020
|
Es porque te sé hermana que puedo decirte extranjera.
Sin tregua esbozada, sin tregua abolida
esta guerra que me une a ti
en un pacto de sangre inagotable.
Es porque te sé extranjera que puedo decirte hermana.
|
página siguiente 
|
|