AL BANC DE SORRA
He d'esperar,
ja no puc anar amb presses
a la natura.
Cal una mar ben plana,
sense corrents
i lliure de meduses.
El meu desig,
arribar al banc de sorra:
tots dos peus sobre sòlid,
fins a mig cos en líquid,
l'altre mig dins de gas;
a llevant, l'horitzó,
a ponent, els turons,
més enllà de la platja.
Ben lluny de tot,
de sorolls, de pudors,
de malalties…
He de tornar,
soc un animal d'aire
tant sí com no!
|