Poesía

JOAN MARGARIT

JOAN MARGARIT (Sanahuja, Lleida, 1938-Sant Just Desvern, 2021). Va ser arquitecte i poeta. Guardonat per nombrosos premis, l'últim el Premio Cervantes 2019. Va publicar més d'una trentena de poemaris molts d'ells traduïts per ell mateix del català al castellà, com Estació de França (Madrid, 1999), Càlcul d'estructures (Barcelona-Madrid, 2005), Un hivern fascinant (Barcelona, 2017, Madrid, 2015) o Animal de bosque (Madrid, 2021), editat post mortem.

Selecció de poemes: XAVIER CARRERAS RETIRADA No coneixia aquest plaer d'obediència a una llei. Em quedo aquí, on la vida m'ha portat. Recorro la ciutat i m'hi sento estranger. No comprenc els amics que s'han fet vells com jo i ja no sé de què conversar amb ells. Cada nova parella dels fills m'és més estranya. No recordava haver desitjat mai amb tanta urgència la soledat. Són senyals. L'animal els coneix i en fa cas. Costa molt de trobar una guineu morta, un senglar mort. Abans s'amaguen. ADÉU A CASTELLDEFELS Els fars del cotxe es perden en la platja. Hi ha indicis nostres en l'obscuritat: xiringuitos que van emparar el nostre amor entre la fusta seca. Ruïnes de converses, com el mar entre fosforescències d'escuma. Cap lloc no tornarà a ser com aquest. Amb vent d'amor en veles estripades els han asclat els pobres bars de fusta i tu t'has apagat vella llanterna damunt la sorra. Per als qui duem els lents capvespres d'un estiu als ulls de nit sempre és de seda l'autopista.

MARTA DUPRESTI Selección de poemas: GERARDO GUAZA CONOCIMIENTO Cavar entre las piedras, los terrones, las raíces que nunca arrancarás. Es el precio que tiene lo profundo. Cavar es religioso. Es una forma de bondad. Cavar de noche. Luego arrodillarse y alzar los ojos hacia el firmamento sin olvidar que todo ha de buscarse en tierra: cómo alzar una casa, o escribir poesía. Incluso desde donde poder volver a amar en este temporal de la memoria.

página siguiente