Poesía

SÒNIA MOLL GAMBOA

SÒNIA MOLL GAMBOA (Barcelona, 1974) és filòloga i ha fet de correctora, editora, lingüista i professora. Ha publicat dos llibres de poemes (Non si male nunc, 2008, i I Déu en algun lloc, 2014, traduït al castellà per Goodall el 2018) i un de narrativa poètica (Creixen malgrat tot les tulipes, 2012). A Beneïda sigui la serp (traduït el 2019 al castellà, La serpiente) recull 44 articles publicats a La Directa.

INVISIBILITATS Si la beso el desig torna a créixer com les extremitats d'una estrella de mar i m'oblido que morirem qualsevol dia i que llavors tant se valdrà que hàgim existit. El que escrius potser et fa eterna però el que vius t'ho emportes dins d'un sac per on treuen el cap fades i monstres i no se n'assabentarà mai ningú. Morirem i potser ens ploraran els gossos que no sabran que hem fet l'amor tantes vegades d'amagat i del revés i sense seny i sense casa. El que no dius sí que existeix --t'existeix endins com una pedra negra que tu mateixa t'has nuat al turmell. EL PARE ES LLEVA DE NITS El pare es lleva de nits es posa una jaqueta damunt del pijama i va amb el caminador fins a la porta. He de sortir, diu, a fora hi ha algú que m'espera. La cuidadora el convenç amb bones paraules i ell se'n torna al llit sense oferir resistència. Però a fora, sabeu, hi ha algú que l'espera, i ell hi torna una altra nit, i encara una altra, sempre amb la jaqueta damunt del pijama. Somriu sense dir res quan la cuidadora m'ho explica. Ell sap el que sap. I a fora, ara ho sé segur, hi ha algú que l'espera i l'envejo en secret encara que li digui No surtis, de nit, que podries caure, No surtis, de nit, que encara refresca.

ELVIRA RODRÍGUEZ ROURA

página siguiente