|
EL MAR, L'AMOR, LA MORT
Aquesta nit, assegut en aquesta fosca i freda roca de l'espigó, miro cap al cel i soc incapaç de dibuixar-te el somriure entre els estels. La cartografia del teu cos em va caure un dia al mar i, des de llavors, navego sense rumb cercant-te per entre les embarcacions que mai no han de tocar terra ferma ... Un sextant d'amor és el que de veres m'hauria calgut...
Perquè…, l'última vegada que ens vam enfonsar, tocàrem fons i, a l'endemà, unes sirenes ens van deixar inconscients sobre la sorra daurada de la nostra platja deserta. Despertàrem abraçats i vam saber que d'aleshores ençà res ni ningú no ens tornaria a destruir mai més…
Però no ha estat així.
Per això, ara saltaré de la roca on m'assec en aquest moment i aquesta vegada ja no tornaré a sortir a la superfície. Eurídice, t'estic sentint allà, al fons, i no et vull perdre de nou. T'estimo, i aquest és l'únic far que m'ha guiat.
M'enfonso feliç.
|
