Poesía

ÀNGELS GREGORI PARRA

ÀNGELS GREGORI PARRA (Oliva, 1985) és poeta i gestora cultural. És llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, Màster en Gestió Cultural per la UOC (on actualment col·labora) i Doctora per la Universitat de València. Va fer el seu TFM sobre els festivals literaris en l'àmbit català i la seva tesi doctoral sobre les geografies literàries. És autora dels següents llibres: Bambolines (Premi Amadeu Oller 2003), Llibre de les brandàlies (Premi Ausiàs March 2007), New York, Nabokov i Bicicletes (Premi Alfons el Magnànim 2010), Quan érem divendres (Premi Jocs Florals de Barcelona 2013) i Quan els grans arbres cauen (Premi Vicent Andrés Estellés 2017), que ha estat recentment reconegut amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.

PREC Que si tremoles, que siga jo qui et faça tremolar. Que t'envoltes de gent que et provoque rialles, però que sempre siga amb mi amb qui rigues més. Que no caigues mai, però si caus, que siga jo qui estiga al teu costat. Que viatges tant que arribes a confondre els oceans i t'acostumes plàcidament a les diferències horàries. Que reconegues el gust del café de cada lloc on vages. Que tot siga bell per difícil que semble, com un moble lleig que amb els anys li hem anat trobant la gràcia i el costum. Que no busques mai fins al fons de les coses (normalment, la gent no hi arriba mai, fins al fons d'allò que s'escapa de les mans). Que no t'ensorres, però si ho fas, que tingues sempre a prop sortides d'emergència. És allà on t'espere jo, al fons del passadís, com s'esperen els extintors per apagar els incendis, vigilant i en alerta per estendre't llargament la mà. Del llibre Quan els grans arbres cauen (Bromera, 2018)

Mans escultores d'ombres MIRIAM GARCÍA TRONCHO

página siguiente