Poesía

SALVADOR ESPRIU I CASTELLÓ

SALVADOR ESPRIU I CASTELLÓ (Santa Coloma de Farners, 10.7.1913 - Barcelona, 22.2.1985) fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes.

La producció literària d'Espriu és extensa, però cal destacar els poemaris Cementiri de Sinera, El caminant i el mur i La pell de brau, probablement la seva obra més coneguda, en què desenvolupa la visió de la problemàtica històrica, moral i social d'Espanya. Al llarg de la seva obra poètica (d'estil modernista), Espriu desenvolupa un món propi, identificat amb "Sinera", que és el nom d'Arenys llegit al revés. Primera història d'Esther és la seva primera obra dramàtica, qualificada per l'autor com una "improvisació per a titelles", pel seu caràcter grotesc. Més tard va escriure Una altra Fedra, si us plau, a petició de l'actriu Núria Espert.

FINAL DEL LABERINT Quan aquells dits sensibles toquin músiques fràgils i lentament vacil·lin llums canviant de ciris, surt de la festa. Mira quanta nit, quina extrema solitud se t'emporta, per la rialla, a l'home justificat i lliure que neix del teu silenci. DE TAN SENZILL, NO T'AGRADARÀ Cansat de tants de versos que no fan companyia -els admirables versos de savis excel·lents-, i de mirar com passa l'emperador tot nu, i del gran plany del vent, aquest vell adversari, i de l'excés de mi, sense missatge, ara us diré, amb paraules ben clares, amb crit elemental, lluny d'artifici, que vull només parar-me en el camí, ja decantat amic de l'última injustícia, i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort, damunt la bona terra.

Previ a la gran fuga 2 MIRIAM GARCÍA TRONCHO

página siguiente