|
He passejat per la llarga avinguda
flanquejada per barracots silenciosos.
He copsat la fermesa dels murs,
massa nets de negra història,
bastits d'alguna inscripció en pedra.
He visitat estances buides,
amb paraules de lletra torta a les parets.
He enlairat la mirada
cap a una solitària xemeneia
i he baixat als crematoris immutables.
Diuen que allà millers de persones
s'humiliaren i mataren.
És tanta la monstruositat
oculta sota la quietud inert,
que s'amuntega en el llindar de la ment
i acaba lliscant, passant de llarg.
L'horror em nega les emocions.
Hauria marxat indiferent de Mauthausen
si no fos, allunyat del camp,
per la darrera mirada:
els murs inclements se m'han diluït
en aigües properes que humilien i maten,
avui,
tantes persones…
|
MENA`s
El mes de març de 2019 va haver a Castelldefels un enfrontament entre MENA's hostatjats temporalment en un casal de colònies i joves locals. El dia següent va haver a la plaça una concentració de protesta on s'expressaren opinions controvertides.
Menor a qui han robat la infantesa.
Edat que mai no et trobarà.
No et trobarà mai l'escalf dels pares.
Acompanyes la incerta drecera,
simulacre de mentida amable,
més que aliè sota un sostre estrany.
T'han posat nom de la terra eixorca,
de brasa residual i sense ànima,
d'arbust vinclat pel torb més pervers,
de cep que només fruiteja al foc.
Sigles que no coneixen els segles,
que no saben de joves xenòfobs.
Els xiscles fan de la plaça un mar
de sagetes en discussió.
Brams que voleien per boques tendres,
sords al seu veritable destí:
refundar el món de fraternitat.
|
