L'Europa de les llibertats
Entre la Lluna i el mar et prepares per morir.
Vas a la deriva en una petita embarcació
escrostissada que cap radar no ha sabut ni
volgut localitzar.
Els dos companys que salparen amb tu
ja deuen ser al fons marí transformats en
estrelles de mar brillant per sempre més
entre els coralls.
A l'Ibrahim el vas llançar per la borda ahir
al matí, esgotat, inflat i vençut pel dolor.
De llàgrimes, ja no te'n queden, vessades les
has totes al mar.
L'aigua està en calma i ja fa una estona que
han marxat aquells dofins mulars juganers.
Ningú no sap que ets aquí i si no vols patir,
hauries de saltar…
Europa et condemna a morir per segona i
definitiva vegada. La llibertat somiada no era
pas així, oi?, però haver arribat fins aquí et
fa sentir en pau.
Entre la Lluna i el mar aquesta nit un altre
home innocent es morirà tot ofegant-se i
ofegant el seu dret a viure en un món millor.
Ja no em reconec.
|

Ilustración 2 del cuento El niño de oro (1920)
MARGA GIL ROËSSET
|