Poesía

ROSA LEVERONI

ROSA LEVERONI (Barcelona, 1910-1985). Poeta i narradora. La seva poesia es troba influïda pel mestratge de Carles Riba, tant en els models formals com en el refús de la superficialitat i el barroquisme. La seva obra és breu i es troba recollida en dos volums: Poesia (1981) i Contes (1985). Conrea també l'assaig i la crítica literària (sobre Ausiàs March, especialment). Durant la postguerra desenvolupa una tasca important en la represa de la cultura i la llengua catalanes. L'any 1982 és reconeguda amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

DESIG Recerco l'alba dins la nit obscura i se'm fan perdedors tots els camins. Recerco el cant de l'única font pura i totes les begudes són verins. Voldria que el perfum de blanca rosa ofegués la luxúria d'aquell nard. Voldria que el meu cor que ja no gosa, per l'amor no cregués que és massa tard. Una vela, només, i una atzavara; un mar ben blau i una blavor de cel; una joia callada i ben avara, i l'aquietament de tot anhel. I trobar-se, Senyor, que em fossis l'alba, i la vela i el mar i el cant d'amor; que em tornessis brillant l'ànima balba i ben clara la font d'aquest meu cor.

TESTAMENT Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi vull tan sols el mantell d'un tros de cel marí; vull el silenci dolç del vol de la gavina dibuixant el contorn d'una cala ben fina. L'olivera d'argent, un xiprer més ardit i la rosa florint al bell punt de la nit. La bandera d'oblit d'una vela ben blanca fent més neta i ardent la blancor de la tanca. I saber-me que sóc en el redós suau un bri d'herba només de la divina pau.

página siguiente