Poesía

LOURDES CARRERAS

LOURDES CARRERAS Va néixer el 1968 a Barcelona i viu a Castelldefels des de 1975. És llicenciada en filologia espanyola-literatura i quasi llicenciada en filologia catalana. Ha treballat com a professora de llengües i ha estat cooperant internacional. Des de 1998 és tècnica de pau i solidaritat de l'Ajuntament de Castelldefels, tasca que va deixar per una excedència política ( 2007 -2015). Ha estat regidora d'educació, pau i solidaritat de la nostra ciutat.

EL NOSTRE LLEDONER La meva ànima petita és adormida, vora el lledoner on descanses. Si la desvetllés, potser neguitejaria el teu repòs. Podria reviure, això sí! un temps en què el nom del nostre arbre era quasi desconegut i pocs badaven, davant del calçot o l'anxaneta. Fa somriure, tendrament, l'eco vanitós que repeteix: "com sempre hem fet". Deixem reposar l'estimada infantesa , mentre la memòria es deleix amb el dolç vellut, que a la tardor ens regalaven aquells efímers fruits negres. Si la despertés, fora sacsejar-la per no res, car no entendria, -ni tu tampoc-, l'agitat present.	Cuando yo esté ausente.... Te necesito, para vaciar en ti la vida que este mundo no alcanza. Te necesito, para dejar en ti el recuerdo que se fundirá con el silencio. Necesito tu vaivén tu ritmo y tu canto, para que un pedazo de mí permanezca. Sí, necesito tu algodón y tu aire para reposar los gusanos de la angustia. ¡Ay! esa vana ilusión de divinidad que toda alma precisa. Dime, ¡verso! que serás, por siempre, mi yo más valiente, que serás mi mano cuando yo esté ausente.	ENRIC VELO
página siguiente