NIT D'ESTIU
A cavall -potser hauria de dir
a mula o a ruc- del mar i el massís,
vessa la boirina de flaire dolça,
penetrant, de les garrofes madures,
les llaminadures del bestiar...
A les fosques, torna el carro a la llar,
la somera sap el camí d'argila
que va des dels camps cap a la bodega,
de la taverna fins a la masia,
tota sola, sense crits ni fuetades.
El pagès, tranquil, va dormint la mona
acotxat pels rítmics grinyols dels eixos
i l'olor de fruita que ja fermenta.
|