Tants dies fa que el sol no m'escalfa,
que brolla tan freda l´aigua del matí…
El febrer se'm fa llarg,
què lluny la primavera encara…
A la meva platja
la llum abelleix tots els ulls,
però és tan minsa a la veritat…
Tal vegada el bon temps
calmarà la humida fam del mar,
eixugarà els ulls de la mare,
nodrirà els seus pits esgotats,
evitarà l'ofec de l'infant?
I aquest fred,
que no se me'n va.
I tantes ombres que m'udolen la pell
fins a glaçar-me les nits…
|

ENRIC VELO
|