TRANSFORMACIÓ
Tots aquests anys, sabies?, he conservat el teu últim petó en aquesta capseta de plata…, per obrir-la moments abans de morir-me, i sentir aleshores que ets a prop, que no estic tan sol en aquest viatge infinit, i que era cert allò que ens esperaríem l'un a l'altre, i que una nit finalment ens havíem de retrobar.
Perquè un darrer petó és l'eclosió d'una crisàlide…, una sagrada i alquímica metamorfosi que infanta noves maneres de existir en l'Amor…, com nosaltres, com tu i jo, com jo i tu, que de l'aleteig d'un petó conservat tots aquests anys en una capseta de plata esdevindrem, tot seguit, huracà fabulós.
Ja em sento lleuger…
|