Poesía

ANNA GUAL

ANNA GUAL (Vilafranca del Penedès, 1986) Amb vint-i-dos anys publica el seu primer llibre, Implosions (LaBreu Edicions, 2008), després que l'editorial LaBreu Edicions la descobrís al blog que mantenia des de feia dos anys, No caic, em tiro (Premi al Millor blog escrit en català 2012). Al 2012 publica el llibre d'artista Passa'm-hi els dits (Átem Books, 2012) amb il·lustracions de l'austríaca Bianca Tschaikner i un any més tard guanya el Premi de poesia mediterrània Pare Colom amb el llibre L'ésser solar (Lleonard Muntaner, 2013). Amb la voluntat de seguir esbrinant quins són els límits del llenguatge, Gual publica el seu tercer poemari, Símbol 47 (LaBreu Edicions, 2015). Al 2016 guanya dos prestigiosos premis, el Premi Bernat Vidal i Tomàs pel llibre Molsa (AdiA Edicions, 2016) i el Premi Senyoriu Ausiàs March pel llibre El tubercle (Editorial 3i4, 2016), que configuren la primera i la segona part de la trilogia Arrel Trinitat, trilogia que es clourà amb Altres semidéus, previst per a ser publicat al febrer del 2019. La seva poesia està traduïda a l'anglès, francès, castellà, gallec, rus, croat, portuguès i italià.

TRASTORN PER DÈFICIT DE NATURALESA Les escales són les branques que són les escales que són les branques que són els corriols que són les petjades que són els camins que són els torrents que són les sendes per arribar a la microscòpica gota d'aigua que penja de la fulla. Arribarem a conèixer el diàmetre del jo abans de passar a ser l'arruga de l'altre? REALITAT PARAL·LELA Fas com que la vida avança normal però les dents et cruixen a les nits i a la fosca els continents giragonsen en silenci. Si t'amoïnés tant el moviment de les plaques tectòniques com el desplaçament de les peces dentals, ja veuries com correries a cuidar els troncs dels castanyers centenaris, a regar-los amb l'oxigen que et supura dels pulmons. Fes que les urpes llargues del llop et castiguin si fas mal. Autolesiona't a consciència si et cruspeixes, un dia, la llengua dels vius.

ENRIC VELO

página siguiente