G
uspires d'onada,
punxes que alerten de la nit.
Escorcollo la caixa i no hi sóc tot:
s'hi va quedar el meu primer relat,
allà al calaix de l'escriptori
que el pare em va construir;
s'hi va quedar l'enciclopèdia,
aquella numerada,
de volums amb poemes, contes,
fets històrics, faules i llegendes;
s'hi van quedar tantes imatges
ja impreses només
en fi paper de memòria…
Com ara la gelera del Taga,
llàntia de cel llunyana
que encalçàrem amb deliri.
|
|