Poesía

VICENÇ LLORCA

VICENÇ LLORCA (Barcelona, 1965) és poeta, assagista i novel·lista. Autor de nombrosos articles sobre literatura i art, ha publicat més d'una vintena de títols i ha obtingut diversos premis literaris com el Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre. Es defineix com un humanista contemporani que viu compromès amb la creació literària. Va reunir la seva poesia escrita fins al 2010 a Les places d'Ulisses (Editorial Òmicron). Els seus darrers llibres són la novel·la Tot el soroll del món (Columna Edicions), el poemari Calendari d'instints (Editorial Tres i Quatre) i l'antologia sobre la poesia de Miquel-Lluís Muntané, Construir la transparència (Témenos Edicions).

MANS DE GRÈVOL Sóc la pluja del bosc que s'instal·la en l'arrel d'una antiga saviesa de faig. Tardor madura, tendent a l'hivern, de tant parlar amb els arbres he esdevingut fulla que s'il·lumina abans de ser abric del sender. I arribo inesperadament a tu, avet amb subtils mans de grèvol que omplen de bons auguris aquest pas verd del temps. I jo, talment un nen, camino confiant la pau a aquest pessebre de faig, avet i grèvol… Epifania de Nadal.

CIUTAT EN JUNY ¿Com es recorda la llum, la llum dels pètals, la llum de les ciutats quan neixen, la llum d'uns ulls d'amor alegre? ¿Com ens habita la mar, la mar amb plàtans, la mar dels ports antics quan creixen, la mar que ens fa la pell tan bruna? ¿Com es belluga aquest vent, el vent sense hores, el vent que duu la vida al somni, el vent capaç d'ordir abraçades? Llum de mar al vent. Barcelona.

página siguiente