Antología de poetas italianos de los siglos XX y XXI
traducidos al castellano y catalán

Traducciones del italiano: Carlos Vitale, Rodolfo del Hoyo y Eduardo Margaretto

Introducción por Ida Di Ianni
Poemas de:	Sibilla Aleramo Umberto Saba Dino Campana Giuseppe Ungaretti Eugenio Montale		Salvatore Quasimodo Sandro Penna Cesare Pavese Antonia Pozzi Margherita Guidacci		Pier Paolo Pasolini Maria Luisa Spaziani Cristina Campo Gerardo Vacana Alda Merini		Giuseppe Napolitano Amerigo Iannacone Maria Teresa Liuzzo

Amerigo Iannacone

(Traducció de l'italià: Rodolfo del Hoyo)

AMERIGO IANNACONE (Venafro 1950 - 2017) Va publicar més de quaranta llibres entre poesia, narrativa, assaig , traduccions i altres. El 1986 va fundar la revista de cultura i literatura bilingüe italià / esperanto Il Foglio Volante - La Flugfolio. Dels llibres de poesia destaquen L'ombra del carrubo (2001), Semi (2004), Oboe d'amore (2007), Parole clandestine (2010), Poi, premi "Libero De Libero" 2011 i Sabbia (2014).

LEGIONARIS Combatre aquesta sensació d'inutilitat, de malenconia existencial, aquest buit que s'obre devorant la vida. Som aquí per combatre, legionaris de l'eternitat en la guerra del temps.	LEGIONARI Combattere quel senso di inutilità, di noia esistenziale, quel vuoto che si apre divorando la vita. Siamo qui per combattere, legionari dell'eternità nella guerra del tempo.
ALS VUITANTA-CINC ANYS Als vuitanta-cinc anys s'ha tornat un nen. S'emociona per qualsevol petit gest per una tornada dels pensaments als amics d'un altre temps a les hores felices, als moments més vertaders, als anys més negres, per un record trist, per una al·lusió, per un silenci. El commou una bona pel·lícula i fins i tot un anunci encertat. Com un nen es posa melancòlic si és desatès. En l'etern altern recorregut de l'edat, cercle misteriós, en el fill, i potser en el net, somia amb la figura del pare.	A OTTANTACINQUE ANNI A ottantacinque anni è divenuto un bambino. Si emoziona per ogni piccolo gesto per un ritorno dei pensieri agli amici di un tempo alle ore felici, ai momenti piú neri, per un ricordo mesto, per un'allusione, per un silenzio. Lo commuove un bel film e persino uno spot indovinato. Come un bambino diventa triste se viene trascurato. Nell'eterno alterno percorso dell'età, circolo misterioso, nel figlio, e forse nel nipote, sogna la figura del papà.
EXTRA-HÀBITAT Per sortir del meu hàbitat he de vèncer la mandra que em lliga a la vida banal de tots els dies. És necessària alguna cosa que forci la resistència interior la desídia mental. (Però després, quan sóc fora el meu cor s'allarga). M'ajuden una mica el congrés anual d'esperanto que m'ha portat a més i a més les ciutats d'art, o alguns llocs poc freqüentats pel turisme de masses com ara San Pellegrino o Pineto in Abruzzo. Em desenganxa d'una ensopida vida sedentària la crida als llocs dels poetes que formen una xarxa imaginària d'amistat i de poesia.	EXTRA-HABITAT Per uscire dal mio habitat devo vincere l'accidia che mi lega alla vita banale di ogni giorno. È necessario qualcosa che forzi la resistenza interiore la pigricia mentale. (Ma poi, quando sono fuori il cuore mi si allarga). Un poco mi è di aiuto l'annuale congreso di esperanto che mi ha portato oltre che in città d'arte, in posti poco frequentati dal turismo di massa come San Pellegrino o Pineto in Abruzzo. Ma mi schioda da una tórpida vita sedentaria il richiamo dei luoghi dei poeti che formato una rete immaginaria di amicizia e di poesia.