ALGA Revista de Literatura
nº77 bis - otoño 2017




Dirección:

  • Goya Gutiérrez

    Edición:
  • Grupo de Poesía ALGA

    Responsables de la edición del presente número:
  • Goya Gutiérrez
  • Enric Velo

    Maquetación, composición y diseño web:
  • Enric Velo


  • Portada:
      Letras
      de Dante Bertini

    Sumario
    http://revistaliterariaalga.com/

    Páginas centrales

    TALLER DE LITERATURA


    Antología de poetas italianos de los siglos XX y XXI
    traducidos al castellano y catalán

    Traducciones del italiano: Carlos Vitale, Rodolfo del Hoyo y Eduardo Margaretto

    Introducción por Ida Di Ianni

    Poemas de:

    Sibilla Aleramo

    Umberto Saba

    Dino Campana

    Giuseppe Ungaretti

    Eugenio Montale

     

    Salvatore Quasimodo

    Sandro Penna

    Cesare Pavese

    Antonia Pozzi

    Margherita Guidacci

     

    Pier Paolo Pasolini

    Maria Luisa Spaziani

    Cristina Campo

    Gerardo Vacana

    Alda Merini

     

    Giuseppe Napolitano

    Amerigo Iannacone

    Maria Teresa Liuzzo



    Gerardo Vacana

    (Traducció de l'italià: Rodolfo del Hoyo)

    GERARDO VACANA, Gallinaro (1929) poeta, traductor i assagista. Ha publicat diversos llibres de poesia traduïts a nombroses llengües. Durant deu anys va ocupar càrrecs de responsabilitat en l'administració estatal italiana. Va ser Vicepresident de la província de Frosinone. En 1976 va fundar el Premi Literari "Val di Comino" i en 1993 les Trobades Internacionals de Poesia d'Alvito.

    MAIG

    I

    Maig, mes marià.
    Pel rosari ens reunim
    a casa de la veïna més gran.
    Van dels seixanta als noranta
    els nostres anys. Jo amb setanta-cinc
    represento la mitja edat.
    Tinc la tasca d'ajudar
    quan es confonen els misteris
    o quan hem superat els deu
    avemaria de cada volta.
    Acceptem serenament
    els límits de l'edat. Preguem
    per la fe i la feina per els joves,
    pocs i descoratjats,
    per la salut i la pau per a tothom.
    Portem flors fresques a la Immaculada,
    les agafem dels horts o dels boscos
    que ara assetgen la població.
    (Són molts els terrenys abandonats
    a causa de l'emigració.)

    MAGGIO

    I

    Maggio, mese mariano.
    Per il rosario ci riuniamo tutti
    in casa della vicina più vecchia.
    Variano dai sessanta ai novanta
    i nostri anni. Io a settantacinque
    rappresento l'età media.
    Ho il compito di dare aiuto
    quando vengono confusi i misteri
    o superate le dieci
    avemarie di ogni posta.
    Accettiamo serenamente
    i limiti dell'età. Preghiamo
    per la fede e i llavora ai giovani,
    pochi e scorati,
    per la salute e la pace a tutti.
    Portiamo fiori freschi all'immacolata,
    li cogliamo negli orti o nei boschi
    che assediano ormai l'abitato.
    (Molti terreni abbandonati
    a causa dell'emigrazione.)

    II

    Després del rosari fem conversa.
    Parlem de diversos temes
    tot evitant murmuracions i tafaneries
    de comú i tàcit acord.
    Lamentem les estretors
    degudes a l'augment dels preus,
    recordem els anys Trenta o Quaranta
    que semblen estar de tornada.
    Però tenim la bona sort
    de viure en un poble:
    encara ens podem alimentar
    amb els genuïns productes del camp

    II

    Dopo il rosario facciamo conversazione.
    Parliamo di vari argumenti,
    evitando maldizenza e pettegolezzi
    per un tacito comune fioretto.
    Ci lamentiamo delle ristrettezze
    dovute all'aumento dei prezzi,
    ricordiamo gli anni Trenta o Quaranta,
    cui sembra d'essere tornati.
    Ma avvertiamo la buona sorte
    di vivere in un paese:
    possiamo ancora nutrirci
    coi genuini prodotti dell'orto,
    cogli animali allevati nella corte.

    III

    Maig, mes de la rosa
    i també de les herbes altes i gruixudes,
    que agraden a guineus, mosteles i martes:
    és més fàcil acostar-se als corrals,
    fer massacre de gallines.
    (Ràbia i desesperació
    en veure-les desaparegudes o mortes.)

    III

    Maggio, mese delle rose
    ma anche delle erbe alte e folte,
    care a volpi donnole faine:
    più facile avvicinarsi alle corti,
    fare setrage di galline.
    (Rabbia e sconforto
    al vederle sparite o morte.)