Teories del No
d'Eduard Sanahuja i Yll
Edicions de 1984, Barcelona 2016
Poesia 56 pàgines
PER A ORIENTAR-SE EN LA FOSCA
Feliçment desproveïts de faramalla vuitcentista i reconvertits en un dels certàmens poètics més prestigiosos del calendari al nostre país, els Jocs Florals de Barcelona determinen qui serà, al llarg d'un any, el Poeta de la Ciutat. En l'edició de 2016 aquest honor va recaure en Eduard Sanahuja pel seu llibre Teories del no.
Nascut l'any 1953 a Barcelona, Sanahuja és titulat en Filologia Hispànica i Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, i exerceix la docència en el Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura d'aquesta mateixa institució. Recentment ha aparegut Sang barata, una escollida antologia de la seva obra poètica. Amb Teories del no, el poeta barceloní fa un altre pas endavant que el consolida, més encara si cal, com una de les veus més potents i suggeridores de la poesia en llengua catalana.
Dividit en dues parts, el llibre ens proposa un itinerari de reflexió sobre la condició humana, les seves contradiccions i els seus topants. La primera part consta de vint-i-vuit poemes, tots ells amb un títol, i que dóna protagonisme, com ho assenyala el nom genèric del poemari, a la idea de negació. Perquè, de fet, la negació és tan necessària, tan fecunda, com l'afirmació. L'altre cantó de la lluna, l'altra cara de la moneda. No pot existir l'una sense l'altra: "Si arriba el cas, diré tan sols que no". A "Mantres del llit" -probablement, un dels millors poemes del llibre- l'autor ens diu: "Saps que en el llit l'excusa es torna adulta? / Saps que no dorm el llit quan algú hi plora? / Saps que els secrets aplanen els coixins?" i a "Les artèries del foc", medita sobre el sentit darrer de l'escriptura: "haver-se escrit és molt més dolç que escriure". Tampoc no hi manca la reivindicació de la lletjor autèntica enfront de la bellesa postissa: "Val més, quan comença a clarejar un nou dia, / l'eructe d'un borratxo que el rés d'un home hipòcrita."
La segona part del llibre és constituïda per una suite de tretze poemes aplegats sota l'epígraf "Ex-libris" i ordenats amb xifres romanes; són textos que es caracteritzen per la subtilesa i la concisió, que per moments fan pensar en la lírica oriental, i on predomina la reflexió sobre els límits: "Res és més inexacte / que una flama maldant / per no apagar-se". També hi trobem pensaments d'una lucidesa punyent, esmolats com coltells, autèntics aforismes intratextuals: "Quan s'arriba al final, / el darrer que s'oblida / és el principi". O la defensa de la paraula lírica: "Deixa anar el teu instint / i refia't dels versos."
El coneixement profund que té Sanahuja de les possibilitats de la matèria primera que és la llengua, unit a l'expertesa com a lector, es posen de manifest a l'hora d'enquadrar el registre i de triar les paraules per anar-lo construint, sense encotillaments dogmàtics de qui pretén subvertir els cànons estètics en nom d'alguna suposada modernitat, ni perilloses concessions a la intel·ligibilitat més enllà del que és raonable. Així mateix, des del punt de vista formal, els poemes, tot i estar construïts en vers lliure, ofereixen solucions atractives que ressalten l'arquitectura sintàctica i l'eufonia dels versos. En tot cas, i això és important, Sanahuja sap connectar, pel que diu i per la manera com ho diu, amb la sensibilitat de l'home i de la dona del nostre temps de convulsions i incerteses.
Allò que estimula el poeta és, sobretot, l'art de desbrossar els camins que condueixen a la pròpia veritat, perquè és precisament en aquest procés que sorgeix la bona poesia, aquella que és capaç d'aixecar dics contra la banalitat i la barbàrie, en la mesura que esperona la consciència crítica i eixampla l'angle de les nostres percepcions, i amb aquest bagatge ens va deixant punts de claror que ens fan més passador el trajecte per la vida. Teories del no n'és una bona mostra, que reflecteix la maduresa, personal i creativa, d'un poeta que encara lúcidament el món i ens ho comunica amb una veu introspectiva i sòbria.
|
