Muxia. Costa da Morte (Galicia)
Enric Velo

Père-Ramon Aguiló

Arronsades les espatlles,
submises a la línia sublim que et contempla.
Sustentat, però, en un esclat pedregós,
com incert mugró furtat a la terra,
com porció de cervell
que per una escletxa aflora.

Per què la vida és escullera,
no bes perfecte entre cel i mar,
simetria de blaus en eterna aquarel.la?

Arrelada al clar-obscur,
tan a prop però tan lluny,
més que mai esdevé quimera
la pintura de la dimensió promesa.