|
I. La portalada
Rere la porta de ferro forjat,
madura tot de cop l'albercoquer,
muta de roig a negre l'esquirol,
cerquen els dits del margalló els llavis
de buguenvíl·lia pintats de fúcsia...
El refilet de la merla emmudeix,
el vol d'abelles i abellots s'esmuny,
les fulles seques i recargolades
de la figuera amb el vent rondinen,
a l'altra banda de la portalada.
II. L'illa
El magma petrificat comença a trencar-se.
A les esquerdes, broten les flames humides
de les falgueres, presagi del bosc encès.
La molsa s'estén amb callada parsimònia
com riu de nova lava verda cap al mar.
Miracle d'illa revifant l'antiga onada,
foragitant l'aigua camí de l' horitzó!
L'erupció la torna al fons de l'oceà.
|
III. L'avi
L'ungla del dit petit
de la mà esquerra
extremadament llarga,
més d'un centímetre,
per deslligar els nusos
del prim cordill
dels paquets de correus
embolicats
amb lleig paper marró
ple de gargots de llapis
vermell i blau...
Furga també
dins del nas o l'oïda.
IV. La primavera
És tard, de matinada,
Júpiter vol ser el cor del Lleó.
Les estrelles bateguen.
|
