|
I (Néixer)
Sóc un no-sóc en els braços
de l'obscur i atzarós Infinit,
un projecte ignot que esclata
en la boja passió d'una nit.
De sobte, existir és una acció
que s'esdevé del darrer crit.
Néixer: comencen les cèl.lules
a alletar-se del teu pit.
II (Créixer)
En la desesperació de tenir a les
mans allò que no s'espera,
una figura covarda s'allunya
de l'escena, i es fa enrere…
No importa si li trenques la vida
a la dona que encara et venera.
Créixer amb pluja fosca i freda
quan tot just per mi és primavera...
III (Fer-se gran)
I enmig de la desfeta ens arriba
i no és Nadal encara el Salvador:
un llop, de simulada tendresa, del
qual sempre vaig tenir por.
Què penses, dona, d'aquell dia
en què et va fer un mal petó?
Fer-se gran és adonar-se que el llop
mossega més que el primer traïdor.
|
IV (Fingir)
Ens hem acostumat a fer la nostra
i no sabem pas com abraçar-nos.
Ja són aquí les llunes negres i
tot és a punt per estimbar-nos.
S'atura el temps i s'apropa el desastre
sense saber encara com estimar-nos.
Fingir és la cuirassa que ens posem
gairebé sempre sense torbar-nos.
V (Morir-se)
Escric ja les últimes pàgines del llibre
assaborint una sagrada copa de vi:
mai no m'hauria arribat a imaginar
que viuríeu tots dos a l'hora de morir.
Sou un no-sou en la memòria de l'aire,
en la feixuga tasca d'un ésser diví.
Morir-se en aquesta subtil follia...
per què no us acomiadeu ja de mi?
|
|
