Emparat a la barana,
no em sembla assassí aquest blau
de la mar immensa.
Caçador de mirades,
en llengües de terra
s'esglaona un esquer:
Formentor és a prop
i el seu far en dissimula el parany.
Invencible, del paisatge m'encomano,
i ni la mort sembla possible.
Però la sal que espurneja el viatge
revela confins no desconeguts.
Eixutes, naveguen les hores
vers Ítaques de mesquins ancoratges.
Inexpert del meu temps,
desaprenc dels dies,
avanço per retrocedir
i enyoro el passat.
|