Poesía

CÈLIA SÀNCHEZ-MÚSTICH

CÈLIA SÀNCHEZ-MÚSTICH (1954). Ha conreat la poesia i també la narrativa de ficció i de no ficció. Ha obtingut, entre d'altres, els premis Rosa Leveroni, Miquel de Palol, Octubre i Premi de la Crítica Serra d'Or, de poesia, i el premi Mercè Rodoreda, de narrativa. Part de la seva obra ha estat antologada i traduïda a diverses llengües. Els seus dos darrers poemaris són "On no sabem" -que va ser publicat a França amb el títol "Cet espace entre nous" i "A l'hotel, a deshora".

ALARMA Avui, el dolor és com un nen quan porta massa temps que no se'l sent. Quina en deu estar fent? Quins embolics a les artèries, trencadisses als nervis, guixades a la memòria? Demà, m'ho veig a venir, em trobaré la casa enaiguada d'enyor. Del llibre On no sabem, Editorial 3i4, Barcelona, 2010 TEMPO Sé que escoltem la mateixa música a través dels walkmans pel ritme dels nostres dits sobre la taula, pel balanceig dels caps, i sobretot perquè ens mirem. Fóra més lògic que ens els traguéssim i la música agités l'aire per a tots dos. Però tant se val. Qui sap si també a nosaltres ens enregistren en pistes diferents i ens salva la sincronia d'ignorar-ho com ara ens salva la certesa de la sincronia. *** Més enllà de la vella teoria segons la qual nosaltres, els Creats, hauríem d'inventar-lo si no existís: nosaltres, els Inventats, El crearíem (si existís).

página siguiente