Poesía

MAICA DUAIGÜES

MAICA DUAIGÜES: llicenciada en psicologia. Afeccionada a l'escriptura, col·labora ocasionalment en diferents publicacions. Ha escrit alguns contes i bastants poemes, dels llibres publicats en destaquen Aunque la voz se oponga a la palabra, i Vers un país de poesies. Fa un programa setmanal de poesia a Calafell Ràdio: Sarau de poesia, i col·labora en un altre programa de poesia a Ràdio Sarrià: Tot és poesia a Sarrià. Fundadora del grup de poesia: POEMES AL NAS DE LA LLUNA. Organitza amb assiduïtat lectures poètiques i teatrals.

FUNÀMBUL M'està estirant un infinit anhel núvols amunt, però no volo, no tinc la generosa donació de llençar el llastre; avarament, retinc cada rancúnia que m'ancora als inferns d'hores finites, i em fa avançar amb orgull damunt la corda tensa. *** El vers que porto als dits no es veu en la distància.

V7 (o, exercici de Quenau, número 100) Per què... -mai no ho sabré- vaig agafar aquell autobús, quan queia el sol damunt el mon? quan queia el sol... Jo era una més entre la gent, desconeguda de tothom; anar escoltant... anar mirant... Era la sola activitat que jo vaig fer en aquell moment. I em vaig fixar en aquell noiet de coll tan prim i clerical que s'abillava amb un barret original. Pobre xicot! Va ser atacat, sens pietat, per un insòlit viatger. Ràpidament, s'escapolí de l'agressor: Silenciós, cercà un seient ben lluny de tots. Mai no sabré per què, hores després, es va creuar pel meu destí, un altre cop, i era elegant el seu abric i l'admirava un seu amic, aconsellant-li que es posés altra botó -ho vaig sentir- perquè tanqués, de més amunt el seu abric, i li abrigués el seu llarg coll. Trossos de vida sota el sol; mai no sabré, per què em van quedar, per sempre més en el record...

página siguiente