Poesía

JOSEP ANTON SOLDEVILA

JOSEP ANTON SOLDEVILA va néixer a Barcelona. És Llicenciat en Ciències Econòmiques i Màster en Desenvolupament de Recursos Humans. Ha exercit diversos càrrecs en Institucions Artístiques i Culturals. Ha publicat nou llibres de poesia, dues novel·les i un llibre de narracions curtes. Entre els darrers títols de poesia citarem els més recents: Últim Refugi, que va rebre la Viola d'Argent dels Jocs Florals de Barcelona de l'any 2000, El llibre dels adéus i Des del desert. Ha guanyat també la Gran Medalla dels Jocs Florals del Rosselló del 2002, el Guillem Viladot del 2009 i el Vicent Andrés Estellés de 2012 per el llibre El mur de Planck.

Els arbres diuen que sí a preguntes que mai no els faran. És el vent; només una paraula cega, brutal i despietada. Indiferent. També jo he dit que sí en el brogit de la tempesta, i no sabia quina era la pregunta. Del llibre El mur de Planck (Barcelona, 2012) Si el teu nom va ser només ombra, perfil, contrallum. Si la dansa va ser només aire, nit, corba en el temps. La falsa flor és dibuixada. I molt bella.		Porta'm allà on la llum. Porta'm on neix el dia. Allà on roden les pedres. On fa veles la vida. Torna'm l'alè d'aquell jorn, el pretèrit conte del nen, la clau de la son, el següent pas d'aquesta via. Oblida taurons i bales. Oblida àngels caiguts. Adorm els vells colors, rebutja les ales grises. Escolta la fosca veu que ens crida: És només ara, de pressa! Porta'm allà on la llum. Porta'm on neix el dia.
página siguiente